En Johnny Barrett, periodista d’un rotatiu sensacionalista, es fa passar per maníac sexual perquè l’internin en un sanatori mental on un dels pacients va ser trobat mort en estranyes circumstàncies. Malgrat l’oposició de la seva promesa – una ballarina de striptease – el periodista és reclòs al centre on aconsegueix informació, en els seus moments de lucidesa, de diferents malalts que van ser testimonis del crim. Però com més a prop és de la resolució del cas i de guanyar un premi Pulitzer pel seu reportatge, més lluny es troba del seu equilibri mental inicial...
Shock corridor va cimentar la fama de Samuel Fuller, realitzador tot-terreny, maleït en el seu dia i reivindicat posteriorment per la cinefília més diversa. Seguint els passos del rei de la sèrie Z, Ed Wood, però amb una habilitat visual molt superior, Fuller broda un thriller d’impacte que creua els arguments de Ace in the Hole (1951) amb Algú va volar sobre el niu del cucut (1975). Queden avui totalment fora de lloc els fragments en color, trets de filmacions aprofitades que no enganxen ni amb cola amb la resta del film, rodat en un excel·lent blanc i negre. En canvi, resulten corprenendors, encara, alguns personatges, com ara el de l’estudiant negre que, traumatitzat, ha esdevingut racista o el del científic nuclear que s’ha refugiat en la infantesa, incapaç d’assumir la seva responsabilitat en vers el destí de la humanitat.
Aquest és un film que, com la majoria de productes de sèrie B, s’atreveix a abordar temes que les grans produccions no gosaven ni esmentar. Aquí ens trobem amb la valentia per presentar la patologia sexual que fingeix patir el protagonista, amb la càrrega crítica contra el periodisme mal anomenat “d’investigació”, en la voluntat de mostrar la majoria de bojos com a víctimes innocents del sistema (racisme, guerra freda) i, especialment, en la denúncia de la cara més sinistra i carcerària de les cases de salut.
Gener de 2007. Publicat a www.cinemacatala.cat