Un nadó de vida
El golafre va néixer amb un pes poc freqüent per als nadons de la seva època, marcada per una forta crisi econòmica i la conseqüent malnutrició que afectava ja les classes mitjanes. Els seus 10 kg van costar la vida a la mare, ja molt afeblida per la gestació d'un nen que l'havia sumit en una anèmia irreversible. Tanmateix, el pare, mai li ho retrauria.
Un pa sota el braç
El vidu pare del golafre va tornar-se a casar, concretament amb la dida que va donar de mamar al nen. Els seus grans pits van ben nodrir el golafre, que als 6 anys ja pesava el doble que la majoria dels seus companys de classe. El golafre va fer les seves primeres amistats entre els llepafils, ja que de bon grat es cruspia -sempre després d'haver ingerit els seus quantiosos esmorzars i berenars- allò que els desganats no sabien com fer desaparèixer per evitar el càstig familiar.
L'alquimista dels fogons
Després d'una adolescència marcada per l'aïllament, les burles i el menyspreu absolut per part de les noies, el golafre va abandonar el seu confinament al domicili familiar, amb la televisió per única companya, arran de la descoberta d'una vocació que li canviaria la vida. El reality show nord-americà “Enjoy being fat” va fer-li descobrir no només un país on el 40% de la població era obesa com ell, sinó el món de la gastronomia rica en greix.
Amb un pes de 120 kg als 20 anys, el golafre va rebre el beneplàcit patern i de la madrastra per inscriure's a la Universitat de Minessotta on aprendria els fonaments de la cuina ianqui i, pocs anys més tard, els enriquiria amb calòriques aportacions mediterrànies.
Fat Pride
El golafre va anar guanyant pes, reputació i diners de forma exponencial. La cadena de menjar Fat Pride era present als 50 estats de la Unió i als països amb més obesos d'Europa i Àsia. Al respecte per la seva cuina -calòrica, d'autor i tanmateix a l'abast de tothom- cal afegir el seu lideratge com a cap visible del moviment internacional del mateix nom, que va gosar posar en entredit totes les teories en voga fins aleshores sobre els beneficis de l'alimentació equilibrada i la vida activa.
Cada cop eren més nombrosos els que, seguint el mestratge vital del golafre, consideraven que durant dècades els humans havien prolongat artificialment la vida a canvi de gaudir-ne molt menys, sotmetent-se a dietes i pràctiques esportives contra natura. El golafre va ser temptat d'iniciar una carrera política, honor que va rebutjar per no haver de robar temps a les seves recerques culinàries.
La llum que brilla amb el doble d'intensitat dura la meitat de temps
40 anys i 140 kg són les xifres amb què es podia descriure el golafre en el moment de la seva mort per infart, un decés que van plorar milions d'admiradors arreu del món. Cèlibe, malgrat una vegada consagrat no li van faltar pretendentes de dimensions i constitucions ben diverses, el golafre va llegar tota la seva fortuna a la fundació Fat Pride, dedicada a “dignificar aquells que gaudeixen del menjar i a lluitar contra la vigorèxia”.
Arran de la mort del golafre, els mitjans de comunicació mundials van voler aprofundir en els orígens d'aquell home i no van escatimar recursos per contactar amb tots els que l'havien conegut al llarg de la seva curta i intensa vida. Els entrevistats -pare, madrastra, companys d'escola i universitat- van coincidir amb els seus col·laboradors més recents en què la clau del seu èxit va ser devorar la vida amb golafreria.
Març de 2015.