Cap de setmana a París dedicat a la glòria de dos grans artistes que van crear un nou gènere i van renovar la manera de narrar al cinema: l'un des de la imatge -Sergio Leone- i l'altre des de la música -Ennio Morricone.
Amb molt bon criteri, la Cinémathèque Française ha programat l'exposició Il était un fois Segio Leone -que parafraseja el títol francès de Fins que li va arribar l'hora- coincidint amb el concert a la capital de la gira mundial de comiat d'Ennio Morricone. Com podia perdre'm aquest "programa doble"?
Leone i Morricone van ser molt més que la imatge i el so de l'espagueti western però mai se'ls podrà dissociar del gènere. Si bé el realitzador i guionista va tenir una carrera breu (només 7 llargmetratges), el músic i director és enormement prolífic (més de 400 bandes sonores i més de 100 composicions clàssiques), però la seva col·laboració és tan simbiòtica com la de Hitchcock i Herrmann.
L'exposició de la Cinémathèque presenta un recorregut per tota la filmografia de Sergio Leone, la qual comença amb un peplum -El colós de Rodes- i acaba amb un gran film de gàngsters -Hi havia una vegada a Amèrica. Un cicle de projeccions i un catàleg completen l'atenció que mereix aquest realitzador tan fascinat pel cinema nord-americà que en va subvertir les regles.
El concert d'adéu d'Ennio Morricone no es pot definir amb una altra expressió que no sigui emoció pura: amb un AccorHotels Arena (ex Palais Omnisports de Paris-Bercy) ple de gom a gom, veure'l dirigir amb 90 anys les més admirades de les seves composicions per al cinema, i altres de menys conegudes, ha estat un d'aquells moments que queden gravats en la memòria de tot amant de la música. Les seves col·laboracions amb Leone han sonat triomfants i les bellíssimes Cinema Paradiso o La missió han posat la pell de gallina als 20.000 assistents, captivats i agraïts per l'obra d'un mestre de mestres. El programa del concert era de compra inevitable, igual que el CD recopilatori 60 Years Of Music, indicat per escoltar sense moderació.
Novembre de 2018.