Passa al contingut principal

Jo no bec... vi

Sempre és un luxe visitar les exposicions produïdes per la Cinémathèque Française, i encara més que ens les portin a Barcelona, com ha fet el CaixaForum amb "Vampirs. L'evolució del mite". Inaugurada molt convenientment per Halloweeen, aquesta panoràmica sobre el més conegut dels no morts, des dels seus orígens llegendaris fins a la seva instal·lació en la cultura popular, i molt especialment en el cinema, us captivarà. 
.
El 7è art es va fixar aviat en el depredador de sang immortalitzat per l'irlandès Bram Stoker a la seva novel·la més cèlebre, Dràcula (1897), inspirada per un personatge històric i per diverses llegendes d'Europa de l'Est. Per poc cinèfils que sigueu, segur que teniu gravada a la ment la imatge del repulsiu Nosferatu creada pel director F. W. Murnau el 1922, que anys més tard replicaria un altre realitzador alemany, Werner Herzog, amb Klaus Kinski de protagonista. Tanmateix, si aquest vampir ha esdevingut immortal ha estat gràcies a Bela Lugosi i Cristopher Lee, que li van aportar distinció, misteri i sex appeal. Però és al gran Francis Ford Coppola que devem, al meu parer, la millor versió cinematogràfica de la novel·la, ja que no només la respecta, sinó que uneix tots els dràcules cinematogràfics preexistents per crear un antiheroi romàntic fascinant i esfereïdor, gràcies també al talent desplegat pel magnífic Gary Oldman a Dràcula, de Bram Stoker.
  
L'exposició dedica temps a tots aquests films, i també a molts altres, tant productes comercials de sèrie B com aproximacions al vampirisme des dels codis del cinema eròtic, d'autor, d'acció o romàntic. Encara que no tot és cinema a Vampirs. L'evolució del mite, ja que també hi ha espai per al còmic, la música i l'art contemporani. Si un retret es pot fer a l'exposició, però, és que se li nota l'origen: a banda dels inevitables vampirs anglosaxons, hi ha una gran presència de vampirs francòfons, i en canvi una absència total de xucladors peninsulars.
Malgrat aquest biaix hexagonal, el contingut paga la pena i el disseny expositiu és prou suggeridor i envoltant com per fer-vos seguir de bon grat el seu trajecte i fins i tot fer-vos participar en un joc de miralls on la vostra imatge no es reflectirà. Potser ja us han vampiritzat? Encara no, primer heu de passar per la llibreria on, a més dels títols més diversos sobre Dràcula, teniu a la vostra disposició el catàleg de l'adaptació catalana de l'exposició i també l'original francès. Si compreu els dos, amb l'excusa de comparar-los, és que el mític conte ja us ha robat l'ànima.

Octubre de 2020.