El còmic és un terreny poblat per molts personatges amb superpoders, però ¿quin poder hi ha que sigui superior a impulsar i, si cal, forçar el canvi social? Les dones que protagonitzen els àlbums de què us parlaré, tots tres publicats entre 2020 i 2021, han estat figures cabdals en la lluita per la igualtat entre sexes, són autèntiques heroïnes del segle XX, ben conegudes per tothom que estigui interessat en la justa causa feminista, i que ara, gràcies al novè art, consolidaran encara més el seu paper com a referents històrics.
À mains nues (Leïla Slimani i Clément Oubrerie)
Aquesta novel·la gràfica aborda en dos volums (1900-1921 i 1921-1954) la biografia de Suzanne Noël, una pionera de la cirurgia facial i de la lluita per la igualtat de les dones que, tanmateix, no va tenir mai consciència de ser una activista. Gràcies al matrimoni amb un prestigiós dermatòleg «tolerant» per la seva època, la protagonista va accedir als estudis de medicina i es va interessar per retornar la dignitat als desfigurats de la primera guerra mundial i per minimitzar els efectes del pas del temps en els rostres femenins, com el de la diva Sarah Bernhardt. Un drama personal atroç (la mort de la filla i el posterior suïcidi del marit) no va frenar l'èxit professional de la doctora Noël ni el compromís amb la societat del seu temps, que va demostrar sobradament implicant-se en la reivindicació del dret al vot femení, col·laborant en la lluita contra l'ocupació nazi, i fent pedagogia per la pau mundial mitjançant l'impuls dels clubs Soroptimist arreu del món.
El títol -traduïble lliurement com Només amb les mans- juga amb la falta de coneixements i mitjans de la cirurgia de l'època, però també amb la situació de la dona, que havia i encara ha de guanyar-se per si mateixa tots els drets negats per la societat patriarcal.
La proposta de Slimani -autora valenta, polèmica i d’èxit, i reconeguda feminista- i d’Oubrerie -dibuixant, il·lustrador i realitzador consolidat- evidencia que masclistes que eren la França i el món occidental de fa 100 anys, quan la doctora Noël va començar la seva activitat; un masclisme encara predominant quan va morir, a mitjan anys 50, malgrat la lluita de tota una vida. Igualment, aquest còmic remarca totes les contradiccions en aquell context d’una dona lliure moralment i intel·lectual, a qui, malgrat tot, les seves compatriotes més combatives retreien l’aposta per la cirurgia estètica com a forma de perpetuar els clixés sobre les dones.
Anaïs Nin: Sur la mer des mensonges (Léonie Bischoff)
La il·lustradora i guionista suïssa Léonie Bischoff va inspirar-se en l'obra Henry i June (1931-32), de la mateixa Anaïs Nin, per concebre aquest magnífic àlbum que relata els inicis literaris de la cèlebre escriptora franco-nord-americana, amb orígens cubano-catalans. La complexitat de Nin no era tan sols nacional i lingüística, ja que a aquest desarrelament cal afegir una pulsió artística i poliamorosa avant la lettre que va reflectir en els seus diaris d'una forma inaudita tant per l'època com per la seva condició de dona. L'encontre i relació artisticosexual amb Henry Miller va obrir-li camins expressius i sensuals insospitats alhora que va reafirmar la necessitat de Nin d'escriure "com una dona".
Lloat per la crítica i devorat pels lectors, aquest còmic destaca pel seu grafisme minimalista, fet amb llapis de colors, amb un predomini del blau i el lila, i per una exquisida recreació del món oníric i eròtic d'Anaïs Nin. Bischoff aconsegueix tots els seus propòsits en aquest àlbum de lectura i visió obligatòries: mostrar el talent creatiu de Nin, reconèixer la seva valentia moral i suscitar l'interès per conèixer de primera mà l'obra d'aquesta feminista pragmàtica.
Simone Veil, la force d'une femme (Annick Cojean, Xavier Bétaucourt, Étienne Oburie)
Simone Veil va tenir una vida realment heroica: d'origen jueu, de petita va ser deportada a Auschwitz, on va perdre part de la família; esdevinguda advocada, a mitjan anys 70, va entrar en política a requeriment de Jacques Chirac per integrar el seu govern "de dretes" des del qual va impulsar l'accés als anticonceptius i la legalització de l'avortament; i ja a finals dels 70 va ser escollida primera presidenta del Parlament Europeu. Per abordar la biografia il·lustrada d'aquesta conservadora feminista i europeista, la reportera de Le Monde, Annick Cojean, va recórrer, amb l'ajut del guionista Xavier Bétaucourt i del dibuixant Étienne Oburie, a posar en vinyetes els diferents encontres que va tenir amb Veil,: primer, fruit d'encàrrecs professionals; després, arran de la relació d'amistat que es va desenvolupar entre totes dues.
El resultat és una obra subjectiva, feta de flashbacks que mostren diversos moments de la llarga vida de Veil, explicats sempre amb la periodista com a testimoni. No és el primer cop que llegeixo un "còmic periodístic" en què el reporter fa de narrador i és alhora personatge de la història, i he d'admetre que, malgrat una admiració voluntàriament indissimulada, el producte funciona tan bé que ens fa qüestionar la validesa de les etiquetes "dreta/esquerra", la frontera del progressisme i la clarividència d'alguns personatges històrics.
Setembre de 2021.