2022: Roberto Benigni compleix 70 anys i Andy Warhol en fa 35 que va morir. Quina relació hi ha entre aquests dos fets i els dos artistes? Cap ni una, excepte que dues institucions culturals de la ciutat de Roma els han dedicat sengles exposicions d’homenatge, íntimes i fetes des d’una admiració contagiosa, que he tingut el goig de compartir.
"Flesh: Warhol & The Cow. Le opere di Andy Warhol alla Vaccheria" és la interessant mostra amb què la ciutat eterna ha inaugurat un nou equipament cultural i expositiu, La Vaccheria, una antiga explotació lletera ubicada al modern barri de l’EUR i, tot sigui dit, de força difícil accés amb transport públic. Comissariada per Giuliano Gasparotti i Francesco Mazzei, l’exposició aplega 80 obres ben representatives de la producció de l’artista més conegut del pop art, posant a l’abast del visitant serigrafies, litografies, dibuixos i portades de revistes i discos, tots autografiats.
No he pogut evitar una certa emoció quan, entre les creacions de Warhol per a la indústria musical, he reconegut la coberta del vinil Aretha, que forma part de la meva discoteca des de la seva publicació el 1986. Elvis, Marilyn, Madonna, Elizabeth Taylor, Liza Minelli o Mick Jagger convertits en obra d’art no deixen indiferent cap amant de la cultura de masses del segle XX, una cultura de la qual Warhol va ser inspirador i que, alhora, el va inspirar.
I cultura de masses del segle XX és també la que representa el cinema de Roberto Benigni, una comicitat tota italiana que va tenir el seu moment de glòria mundial el 1997 amb el fenomen de La vida és bella. Ara La Casa del Cinema ha volgut felicitar l’actor i realitzador toscà amb la mostra "70volteRober70", una retrospectiva monogràfica de 160 fotos que Mimmo Cattarinich va fer a Benigni al llarg dels anys 90, en particular durant els rodatges dels films La voce della Luna, Johnny Escuradents i El monstre, així com per a la promoció de l’espectacle Tuttobenigni.
Es tracta d’un homenatge al vessant més bufonesc, histriònic i esbojarrat de l’actor però també a la qualitat artística del treball fotogràfic de Cattarinich, que va saber plasmar-lo. Visitar aquesta mostra és també una excel·lent oportunitat per descobrir La Casa del Cinema, un edifici que, com La Vaccheria, és exemple de reconversió del patrimoni arquitectònic: instal·lada en una antiga propietat senyorial del primer terç del segle XIX, en plena Villa Borghese, anys més tard va ser restaurant i ball, per acabar quasi en ruïnes a finals del segle XX. No va ser fins al 2004 que es va rehabilitar i condicionar com a cinemateca de la ciutat, vinculada a la Fondazione Centro Sperimentale di Cinematografia. Calen més excuses per acostar-s'hi?
Octubre de 2022.