Quan els responsables de la Cinémathèque Française van decidir produir una exposició, editar-ne el catàleg i programar una retrospectiva de la filmografia del còmic més popular que ha donat el cinema francès, tot plegat amb el títol de "Louis de Funès: À la folie!", els cinèfils de tot l'Hexàgon devien pensar que, efectivament, s'havien begut l'enteniment.
És ben cert que l'èxit de públic de les pel·lícules que va protagonitzar aquest actor és inversament proporcional al seu prestigi entre els crítics i els amants del bon cinema. Però hi ha d'haver algun motiu perquè quasi 40 anys després de la seva mort, la popularitat de Louis de Funès es mantingui intacta i, fins i tot, hagi despertat l'interès dels estudiosos del setè art, especialment d'aquells que hi veuen un material de primera per entendre la cultura del nostre temps.
"Louis de Funès: À la folie!" és una molt bona exposició que no només repassa la trajectòria de l'actor sinó que l'analitza en paral·lel als canvis socioeconòmics de França durant el període que els historiadors han batejat com "els 30 gloriosos" (1946-1975). De la postguerra i els films en blanc i negre, als opulents anys 60 amb els seus colors llampants i formats scope, de Funès va passar de ser un secundari graciós a protagonista absolut de vehicles per al seu lluïment, de la mà del miracle econòmic gal. I malgrat un físic que no era precisament el d'Alain Delon va superar-lo en popularitat arreu d'Europa, i tot gràcies a l'habilitat per construir un personatge estereotipat, com havien fet abans Chaplin o Cantinflas, una caricatura humana capaç de transitar per professions i aventures diverses, rient de si mateix. De Funès, home culte i professional exigent, va saber fer seus Molière, el vodevil, l'slapstick, l'ànec Donald i la dansa, entre moltes altres influències, per crear un antiheroi ridícul i reconeixible per una gestualitat hiperbòlica i accelerada que va fer permeables les fronteres lingüístiques europees.
Llàstima que les pel·lícules que va protagonitzar no estiguessin a l'alçada d'un còmic tan singular i talentós. Les millors, L'home del Cadillac i La gran gresca, on va establir una química especial amb el també còmic Bourvil que no aconseguiria amb altres companys de repartiment. Queden per al record, malgrat tot, els policies que va crear per a les sèries del Gendarme i Fantomas, i els empresaris despòtics de Les aventures de Rabbi Jacob, El gran restaurant o Jo. Ell era l'intèrpret ideal per a L'avare de Molière, i un dels seus projectes més personals va ser portar-lo a la pantalla, la qual cosa va aconseguir amb uns resultats artístics no gaire afortunats.
Un interessantíssim catàleg acompanya aquesta exposició que ha estat hibernada -com un dels personatges de la filmografia de Louis de Funès- a causa de l'emergència sanitària. Per si la treva de restriccions no dura, correu a París a veure-la. I si no podeu, creueu els dits perquè el CCCB o el CaixaForum ens l'acostin.
Setembre de 2020.