Arribo tard al món del còmic, però m’hi estic aficionant a bon ritme. Aquesta llacuna en el meu consum cultural té com a part positiva la màgia de la descoberta i la certesa que em queda encara molt i molt bo per conèixer. Perquè molt bons i originals són realment els quatre àlbums que us ressenyo a continuació. Centrats tots ells en la indústria cinematogràfica, s'hi aproximen a partir de la reconstrucció/seguiment de la vida de tres dels seus noms propis: Joselito, François Truffaut i Gérard Depardieu.
Las aventuras de Joselito, el pequeño ruiseñor (José Pablo García, 2015)
La gent de la meva generació veia en José Jiménez Fernández, conegut artísticament com Joselito, un nen cantor/actor insuportable, de veu estrident i escasses dots dramàtiques, producte de l'star system pseudo-folklòric franquista. Però una anàlisi més detallada evidencia que va ser tot un fenomen no només a l'Espanya dels anys 50-60 sinó a escala internacional: de la mà de Luis Mariano, va esdevenir un mite a França, però també a Itàlia i als Estats Units, on va seduir al mateix Frank Sinatra. Però el "cas Joselito" no s'acaba en la seva impredictible fama, sinó en la trajectòria que va seguir quan, ja adult, estava artísticament acabat: caçador i traficant d'armes a l'Àfrica, drogoaddicte, condemnat a presó, personatge de programes del cor, convidat autoparòdic a la saga Torrente... Aquesta vida "de cine" ha acabat traslladada a un còmic abans que a la pantalla. Però quin còmic! En les més de 100 planes d'aquesta obra, l'autor utilitza una quarantena d'estils gràfics diferents, des de vinyetes molt primitives a estètiques underground, passant per capítols de línia clara, manga o Bruguera. Un treball ingent i sempre justificat argumentalment que demostra l'enorme talent de l'andalús José Pablo García. Una gran novel·la gràfica.
813 (Paula Bonet, 2015)
Admiradora confessa de François Truffaut, la pintora i dibuixant valenciana, Paula Bonet, va retre-li un emotiu homenatge amb un àlbum il·lustrat que s'articula a partir de les relacions triangulars. En primer lloc, ressegueix la biografia del realitzador per establir un primer triangle fundacional, els vèrtexs del qual serien el mateix Truffaut, Antoine Doinel (el seu personatge més conegut) i Jean Pierre Léaud (l'actor que el va encarnar). Seguidament, l'autora pren tres dels millors films del director per demostrar que era, a parts iguals, un amant del cinema i un amant de l'amor. Jules et Jim, La peau douce i La femme d'à côté són els títols triats, els quals precisament narren històries triangulars de tràgic final. Personalment no puc estar més d'acord amb la selecció.
El bell traç de Bonet, la selecció de fotogrames que recrea i l'estima que transmet també amb el seu treball textual, fan obligatòria la lectura i el visionat d'aquest àlbum il·lustrat. I no només per als amants de Truffaut, sinó del cine, del còmic i de la cultura en general. Voleu saber què significa el títol? Entre les seves pàgines trobareu la resposta.
Gérard. Cinq années dans les pattes de Depardieu (Mathieu Sapin, 2017)
Conreador del "reportatge dibuixat", l'il·lustrador i guionista Mathieu Sapin va conèixer el mític Gérard Depardieu el 2012 arran d'un documental rodat a l'Azarbaidjan i durant cinc anys va acompanyar-lo en diferents projectes arreu del mon. De la relació entre els dos artistes surt aquest àlbum que mostra la quotidianitat, la filosofia de vida i el difícil caràcter del polèmic actor.
Com si d'un reality es tractés, l'interprèt i el dibuixant són dos personatges més de la funció, dos "ninots" a través dels quals els amants al cinema obtenim una imatge íntima, de vegades crítica i sobretot paròdica del "monstre" Depardieu. Una proposta molt divertida que convida a seguir la trajectòria de Sapin.
François Truffaut (Noël Simsolo & Marek, 2020)
El gran Truffaut esdevé novament personatge d'un àlbum gràfic, en aquesta ocasió per protagonitzar la seva biografia dramatitzada. Els qui estem al cas de la vida i obra del realitzador francès hi reconeixem l'acurada i documentada reconstrucció però també hi agraïm la recreació literària que aporta el guió de Noël Simsolo i el bon traç de Marek. Així, hi descobrim els grans esdeveniments de la seva carrera professional (el pas de la crítica a la direcció, la creació de la Nouvelle Vague, els reconeixements a França i l'estranger), però també els moments baixos (fracassos crítics i comercials, la seva conflictiva relació amb Godard, el rebuig per part dels coreligionaris més polititzats,...). Però sobretot ens adonem que Truffaut era un faldiller sense remei, un autèntic "amant de l'amor" i de les primeres actrius del cinema francès, un individu insegur però que va saber convertir les seves mancances personals en material cinematogràfic.
Aquest "biocòmic", que demostra que tota història és susceptible d'adaptar-se al llenguatge de la novel·la gràfica, és un goig per als fans del cinema gal i dels seus mites sagrats. De la ploma cinèfila de Simsolo -amb altres dibuixants- també han nascut àlbums dedicats a Sergio Leone, Alfred Hitchcock o Lino Ventura. Em deleixo per llegir-los i admirar la proposta d'uns artistes que des del novè art s'inspiren respectuosament en el setè.
Setembre de 2020.