La mare de l'Alex és una convençuda militant comunista de la República Democràtica d'Alemanya des que el seu marit va abandonar la família per passar al bloc occidental. Anys més tard, quan el teló d'acer comença a flaquejar, presencia com el seu fill participa en una manifestació antigovernamental i, enmig de la batussa, pateix un col·lapse que la deixa en coma. Vuit mesos després, desperta en un país totalment diferent: el mur de Berlín ha caigut i el capitalisme s'està instaurant a marxes forçades a l'obsoleta RDA. Per evitar-li un xoc que podria matar-la, l'Alex intentarà ocultar la veritat i convertirà, amb penes i ajuts, el domicili familiar en un parc temàtic del comunisme. La mentida, però, no podrà mantenir-se durant gaire temps.
Good bye Lenin! és una intel·ligent mirada a com són d'efímeres aquelles coses que ens semblen immutables i com n'és de relatiu tot allò que prenem per absolut. Aquest plantejament quasi filosòfic, Wolfgang Becker té l'habilitat de desgranar-lo sota la forma d'una comèdia dramàtica que ens rememora, amb una barreja reeixida d'humor i nostàlgia, el canvi més brutal que ha patit el món en els darrers vint anys: l'esfondrament, en un tres i no res, del bloc comunista i la desaparició de l'única alternativa real al capitalisme imperant a mig món.
Aquesta producció alemanya és una excel·lent demostració que l'humor pot i ha de ser intel·ligent, que ser crític no vol dir pas ser avorrit i que la història que compta no és als llibres sinó a les pròpies vivències. Mai, des de la magistral Un, dos, tres (One, Two, Three), de Billy Wilder, s'havia ironitzat amb tanta clarividència sobre l'absurditat del teló d'acer: la imatge d'una estàtua de Lenin volant sobre Berlín, suspesa d'un helicòpter, constitueix una metàfora d'una finesa remarcable i un bonic homenatge a La dolce vita.
A més de tenir un muntatge trepidant i una ambientació històrica rigorosíssima, aquesta pel·lícula, aclamada per la crítica i pel públic europeus, destaca per haver-nos descobert el jove actor germano-català, Daniel Brühl.
Tardor de 2006. Publicat a www.cinemacatala.cat