He deixat passar uns mesos entre el visionat de la pel·lícula Josep al cinema i la lectura del còmic homònim, no per temor a què el tema de la Retirada republicana se'm fes repetitiu, sinó per apreciar amb suficient perspectiva una mateixa història, molt ben explicada des de dos llenguatges artístics diferents per un artista únic: el dibuixant i realitzador Aurélien Froment, més conegut com Aurel.
Aquest film, premiat a Cannes i altres festivals, confirma el gran moment del cinema francès d'animació per adults, un altre bon exemple del qual és Les hirondelles de Kaboul, basat en la novel·la del mateix títol de Yasmina Khadra. En totes dues pel·lícules, la cruesa de les trames permet donar sortida a tota la creativitat plàstica d'uns il·lustradors que demostren també un gran domini de la narració cinematogràfica, En el cas de Josep, la història ens és molt més propera, hi empatitzem immediatament, i com a catalans del segle XXI, hem d'agrair que el film normalitzi l'ús de la nostra llengua a les pantalles internacionals, tant en el títol com en alguns diàlegs.
No puc tenir menys elogis per a la versió "en paper" de Josep. La força del traç d'Aurel es manté intacta i la conversió narrativa és tan imperceptible que ningú diria que no s'ha concebut originalment com a novel·la gràfica. Es perd, això sí, el multilingüisme del film i, potser per aquest motiu, a l'hora de llegir el còmic, vaig optar per la versió catalana que n'ha fet Joan Lluís Lluís, publicada per Símbol Editors.
La nostra llengua té una presència irrisòria en molts àmbits culturals. En el cas del cinema, fa dècades que comparteixo el neguit per l'escassedat de versions catalanes de films internacionals a les sales d'exhibició, un problema que s'ha agreujat amb les plataformes digitals, amb l'honrosa excepció de Filmincat. Com també és preocupant el poc nombre de produccions rodades a Catalunya que usen la llengua pròpia.
Però el meu progressiu interès pel novè art m'ha fet adonar que també en aquesta disciplina el català té una presència testimonial. Us convido a visitar qualsevol de les bones botigues de còmics de Barcelona perquè comproveu que, tret de productes per a públic infantil i juvenil, el nombre de títols en versió catalana no deu superar ni l'1% dels seus estocs. I el que encara és pitjor, els pocs àlbums existents en la nostra llengua són d'autors d'aquí; dit d'una altra manera, el català queda al marge del riquíssim món de la novel·la gràfica mundial.
Gràcies a l'esmentada Símbol Editors i també a Norma Editorial, de tant en tant podem gaudir d'alguna sorpresa gratificant, però no és suficient. Necessitem més Joseps, més bons productes gràfics internacionals que s'editin en català, tal com es fa en la resta de literatura. Hi ha una raó de costos, és evident, però aquesta urgència per reduir la situació de diglòssia i normalitzar el còmic publicat a casa nostra no hauria de passar per alt als responsables de les nostres institucions.
Juny de 2021.