A punt de superar la barrera (psicològica) dels 56 anys, descobrir un esdeveniment cultural de la magnitud del Festival de la Bande Dessinée d'Angoulême és el millor regal d’aniversari imaginable per remuntar la moral. Aquesta cita inexcusable per als amants del novè art, que enguany ha arribat a la 49a edició, equival per al còmic al que els festivals d’Avinyó o d’Edimburg són per al teatre: una invasió de propostes que contagien d'entusiasme per una forma d’expressió artística, una ciutat sencera i els seus milers de visitants.
Ignoro per quin motiu una vila de passat industrial i no especialment atractiva com Angulema va convertir-se fa quasi mig segle en l’aparador del còmic francobelga, però ara per ara el seu nom n’és totalment indissociable. Amb els anys, doncs, el festival no només ha posat la ciutat al mapa sinó que n’ha modificat l’urbanisme i els punts d’interès: que la plaça de l’estació del ferrocarril us rebi amb un obelisc i un monòlit en homenatge als pares d’Astèrix i Obèlix, que les plaques dels carrers tinguin forma de bafarada, que abundin els grafits d’homenatge als ninotaires clàssics o que un dels equipaments locals més espectaculars sigui un museu del còmic, són alguns detalls que indiquen als que estimem les vinyetes que hem arribat a l'indret correcte.
.jpg)
Una segona exposició atrau la meva atenció, "De Popeye a Persepolis", i no en surto decebut sinó amb un altre catàleg, ja que es tracta d’una completa panoràmica de les estretíssimes relacions entre dos puntals de la cultura popular com són el còmic i els dibuixos animats.
L’espai que l’acull no és menys captivador, el Musée de la bande dessinée, instal·lat en el que van ser unes enormes bodegues a la vora del riu Charente. I per si no en teniu prou amb el museu, sapigueu que forma part d’un conjunt d’equipaments batejats com la Cité internationale de la bande dessinée et de l’image, que inclou una biblioteca, un cinema, una residència d’autors, una megallibreria...
L’orografia costeruda de la ciutat i les distàncies que separen els espais del festival no hi poden res contra les estimulants propostes expositives que s’ofereixen a tort i a dret. Guiat per l’instint, m’endinso en l’obra de dos autors que desconeixia, Christophe Blain i Edmond Baudoin, i que m’apunto a la llibreta imaginària de nous interessos.
Just de temps, prescindeixo a contracor de diverses trobades amb autors que s’anuncien suggestives, però em perdo per la llibreria efímera més gran que hagi vist mai, Le Monde des Bulles (El món de les bafarades), on la producció editorial francesa, belga, quebequesa i d’algun altre país no francòfon convidat desplega la seva espectacular potència cultural, creativa i econòmica sota una carpa de prop de 4.000 m2. I qui pensi que el Festival del Còmic d’Angulema és un fenomen francofrancès s’equivoca de mig a mig, perquè un més que digne espai de 2.000 m2 està consagrat exclusivament al manga.
Obèlix, Titeuf i altres personatges estratègicament distribuïts per l'estació de la SNCF sembla que em diguin a reveure i que em retreguin que no em quedi més dies al que, segons els experts, és el segon festival de còmic més important d’Europa. Abans d'agafar el tren cap a Bordeus, no només em comprometo a tornar sinó també a descobrir el certamen que, des d'Itàlia, rivalitza amb el d'Angulema: el Lucca Comics & Games. Continuarà...
Març de 2022.