Hi ha música per escoltar, que es viu des de dins, i música per cantar i compartir el moment, com la que fa Coldplay d'uns anys ençà i de la qual la gira mundial Music of the Spheres és un claríssim exponent. Proveïts amb un badge amb la paraula "Love" impresa i un braçalet monitoritzat de llums multicolors, els assistents a algun dels quatre concerts que la banda ha ofert a Barcelona aquest final de maig hem participat eufòrics en un espectacle que no era més -ni menys- que una exaltació de la vida, malgrat tot.
No crec que la banda capitanejada per Chris Martin hagi vingut a innovar res en el panorama del pop-rock anglosaxó, però em resulta agradable d'escoltar, forma part del meu easy-listening del segle XXI. Hereus del britpop amb notes èpiques de Radiohead i U2, els Coldplay han sabut crear des del seu primer àlbum, Parachutes (2000), un grapat de cançons que immediatament han esdevingut himnes que comencen a ser intergeneracionals, com ara The Scientist, Yellow, Fix you, Talk, In my place o Viva la Vida!, per citar algunes de les que més m'agraden. Penso que el seu disc més reeixit és X&Y (2005) i des de Ghost Stories (2014) els he detectat un cert esgotament creatiu que ha desembocat en productes menors on, tot i així, hi ha temes salvables i, com és marca de la casa, prou encomanadissos.
On certament brilla Coldplay és en concert. Abans de gaudir de l'espectacular i tecnificat xou de Music of the Spheres havia vist a la pantalla del cinema Yelmo Icària l'enregistrament Coldplay Live 2012, que conté fragments escollits dels seus concerts a París, Mont-real, Madrid, Los Angeles i Glastonbury de la gira Mylo Xyloto. Aquest compendi dels seus millors anys va mostrar-me en acció un grup que domina les tècniques del macroespectacle musical i del contacte amb el públic, per la qual cosa vaig decidir que abans o després els veuria en directe, encara que fos ja en hores creativament més baixes. Una dècada més tard així ha estat i la impressió que n'he tret ha estat la satisfacció d'assistir a un espectacle total en què, a més de projeccions, focs d'artifici, llums, serpentines i "molt amor", sonava la música de Coldplay perquè tothom la coregés.
Els Coldplay, més que músics, son gent que fan espectacle amb la música, però també formen part d'una generació d'artistes per als quals no és incompatible ser multimilionari i estar implicat en causes solidàries. Aquesta tendència que va fer eclosió a mitjan anys 80 amb els concerts d'Amnistia Internacional té molts detractors. ¿Campanya d'imatge i beneficis fiscals o convenciment sincer per pal·liar els problemes de la humanitat? Ho ignoro, però soc dels que pensa que sempre és millor que les estrelles del showbiz inverteixin, on i quan cal, ni que sigui un percentatge testimonial dels seus guanys. Però més enllà dels diners hi ha l'exemple donat: tothom en surt beneficiat si aquests influenciadors que son els artistes consciencien els seus seguidors sobre algun dels innombrables problemes del planeta, encara que sigui mitjançant altes dosis d'ingenuïtat, missatges simples, música fàcil i joia de viure.
Maig de 2023.