Tinc un Fiat 500 revisitat, un cotxe que tot el meu entorn em va desaconsellar comprar per "massa petit", "massa urbà", "massa sorollós", "poc útil per viatjar"... I encara que totes aquestes apreciacions són certes, jo el volia tenir de totes passades perquè crec que em defineix. En primer lloc perquè és un homenatge a l'original del 1957, veritable emblema del disseny industrial italià, premiat i reconegut, amb el qual estableix una continuïtat respectuosa i alhora innovadora. Però sobretot el volia perquè aquest model m'evoca un passat que enyoro i al qual torno sovint com a espectador, el del cine italià dels 60: conduir un Fiat 500 és una declaració de principis.
En l'univers cinematogràfic i televisiu, el cotxe també és sovint molt més que un simple vehicle. Pot ser un company de viatge, una extensió del personatge, el símbol d'una època o fins i tot el fil conductor d'una història. De vegades, la ficció audiovisual té el poder de convertir en llegenda vehicles que no van tenir l'èxit esperat, o fins i tot de transformar els més mundans en autèntiques icones. I dit això, em cordo el cinturó perquè començo un breu viatge nostàlgic dins dels meus cotxes de pel·lícula preferits.
Actors per accident (de trànsit)
Per la seva història i disseny, o per la manera com van ser utilitzats en determinades pel·lícules i sèries, aquests són els cotxes de producció -és a dir, fabricats realment- que han deixat una empremta inesborrable en la meva memòria cinèfila:
El Salmson AL-3 de Les vacances de M. Hulot (1953)
Jacques Tati, mestre de la comèdia visual, va fer conduir al seu icònic personatge, Monsieur Hulot, un vehicle tan desfasat i peculiar com ell mateix: un Salmson AL-3 de 1924. Aquest cotxe mig desballestat, amb la seva botzina còmica i un motor amb tendència a petar, no és només un mitjà de transport; és una font d'humor subtil i de situacions absurdes. El Salmson és la perfecta antítesi dels cotxes moderns que començaven a poblar les carreteres franceses dels primers anys dels Trenta Gloriosos, i subratlla la innocència i la desconnexió d'Hulot amb el món del seu temps.
El Lancia Aurelia B24 Spider de L'avançament (1962)
El Lancia Aurelia B24 Spider que condueix Vittorio Gassman a l'obra mestra de Dino Risi era un cobejat cotxe de luxe que el film va convertir en la icona d'una època: la de la Itàlia del "miracle econòmic", efervescent, superficial i hedonista. Aquest descapotable és una extensió de la personalitat impetuosa i abassegadora de Bruno Cortona, simbolitza la llibertat sense lligams i el ritme accelerat de la vida moderna que ell devora com si no hi hagués demà. Gassman va conduir aquest mateix model en un altre film, Se permettete parliamo di donne (1964), d'Ettore Scola, una clara picada d'ullet al film de Risi i al tipus humà que l'actor interpretava en ambdues pel·lícules.
L'Aston Martin DB5 de Goldfinger (1964)
Un altre cotxe de luxe, l'Aston Martin DB5, es va convertir en llegenda arran de la seva aparició al tercer film de la saga James Bond, un dels millors de l'etapa amb Sean Connery. Sinònim d'elegància britànica, amb tots els seus gadgets de ficció (seient projectable, matrícules giratòries, metralladores), va adquirir un estatus de llegenda pop inseparable de l'essència de l'agent 007.
La seva presència va ser tan icònica que, anys més tard, amb l'arribada de nous actors al paper de Bond, el DB5 ha continuat reapareixent: Pierce Brosnan el va conduir a GoldenEye (1995) -i un Aston Martin V12 Vanquish a Mor un altre dia (2002)- però va ser especialment significatiu que, quan Daniel Craig va assumir el rol de 007, els productors van recuperar el DB5 -a Casino Royale (2006) i Skyfall (2012)- per connectar amb la mítica original de l'època Connery i crear un pont entre generacions d'espectadors que va consolidar aquest esportiu com a "cotxe Bond" per excel·lència.
El Cadillac DeVille de L'home del Cadillac (1964)
La pel·lícula arrenca amb un accident tan absurd com memorable: el magnat Léopold Saroyan (Louis de Funès) redueix a ferralla el modest 2CV d'Antoine Maréchal (Bourvil), que es disposava a emprendre un viatge cap a Itàlia. Per "compensar" l'infortunat, Saroyan —en realitat un cap mafiós— li cedeix un flamant Cadillac descapotable. El que ignora el babau (corniaud en francès), que Bourvil encarna amb una ingenuïtat desarmant, és que el seu nou vehicle és una "mula" carregada fins a dalt de joies i estupefaents. Així, Maréchal es veu arrossegat, sense saber-ho, en una persecució a tres bandes per les carreteres franceses i italianes, teixida amb una lògica absurda i situacions d'un surrealisme hilarant. Aquesta cinta, juntament amb La gran gresca, cimenta la llegenda del duo còmic de Funès-Bourvil sota la mestra direcció de Gérard Oury.
El Ford Mustang GT Fastback de Bullitt (1968)
Parlar de cotxes icònics sense esmentar la persecució de Bullitt seria imperdonable. El Ford Mustang GT Fastback de 1968, conduït per l'impertorbable Steve McQueen, es va convertir instantàniament en un símbol de llibertat, velocitat i estil a la pantalla. La llarga i visceral persecució pels carrers de San Francisco, sense música i amb el so cru dels motors i els pneumàtics, va establir un nou estàndard per a les escenes d'acció automobilística. El Mustang no era només un vehicle; era una extensió del caràcter de l'antiheroi interpretat per McQueen, el cavall del xèrif adaptat a l'Amèrica dels 60.
El Morgan Three-Wheeler de La festa (1968)
Aquesta gran comèdia de Blake Edwards té el peculiar cotxe Morgan Three-Wheeler -un tricicle- com a company del protagonista, el maldestre Hrundi V. Bakshi, encarnat per un grandiós i inoblidable Peter Sellers. El vehicle en qüestió és objecte de culte i, tot i que es va crear al 1911, va fabricar-se ininterrompudament fins a principis dels anys 50, i el que és més insòlit, coincidint amb el centenari s'ha tornat a comercialitzar. En el film subratlla meravellosament la ridiculesa de Bakshi i la seva entranyable innocència.
L'MG TD Midget de Estudi de models (1969)
En aquest film de Jacques Demy, el protagonista, George Matthews (Gary Lockwood), recorre Los Angeles al volant d'un MG TD Midget de 1952. Aquest clàssic automòbil esportiu britànic no és només un element de l'escenografia sinó un reflex del personatge, un arquitecte a l'atur a qui espera la guerra del Vietnam. El fet que el cotxe estigui a punt de ser-li embargat subratlla encara més la precarietat de George i la nostàlgia per un passat millor, per la qual cosa el vehicle s'erigeix en tot un símbol de la seva deriva i contribueix a la bellesa melancòlica de la pel·lícula.
El Pontiac LeMans de The French Connection (1971)
Entre les persecucions urbanes més intenses i realistes de la història del cinema, destaca la d'aquest film de William Friedkin. El detectiu Jimmy "Popeye" Doyle (Gene Hackman) s'apodera d'un Pontiac LeMans de 1971 per perseguir desesperadament el traficant que interpreta Fernando Rey, que viatja al metro elevat de Nova York. Aquesta seqüència, rodada en gran part sense permisos ni controls de trànsit, transmet una sensació d'urgència i caos inigualable. El Pontiac, un cotxe de carrer comú, es transforma així en un vehicle d'acció brutalment eficaç, pilotat per un home tan corrent com els que acostumava a interpretar el sempre impecable Hackman.
El Plymouth Valiant de Duel (1971)
En el vessant del thriller metafísic, trobem el modest Plymouth Valiant de 1971 del film que va descobrir Steven Spielberg al món. Aquest automòbil familiar esdevé el símbol de la vulnerabilitat de l'home comú, interpretat per Dennis Weaver, atrapat en una batalla de supervivència. El contrast entre la fragilitat del Valiant i la massiva i imparable amenaça del Peterbilt 281 de 1955-1960 que el persegueix crea una atmosfera de tensió claustrofòbica. El camió, amb el seu aspecte amenaçador, gairebé adquireix una vida pròpia, convertint-se en icona d'una de les seqüències de persecució més memorables de la història de la televisió i del cinema.
El Ford Gran Torino de Starsky & Hutch (1975-1979)
Per als que érem nens a la segona meitat dels anys 70, el Ford Gran Torino de 1974 vermell, amb la característica franja blanca, era sinònim de la lluita contra el crim que menaven la parella de detectius més cool de la fictícia Bay City. Conegut afectuosament com el "Tomàquet Ratllat" (Striped Tomato), aquest cotxe era pràcticament un tercer personatge de la mítica sèrie de televisió protagonitzada per Paul-Michael Glasser i David Soul que tantes setmanes de diversió em va proporcionar en sortir de classe. On deu ser la rèplica en miniatura que vaig conservar durant tants anys?
El Greased Lightning de Grease (1978)
Si parlem d'icones que transcendeixen la realitat no pot faltar-hi el Greased Lightning de Grease. Aquest Ford Deluxe Convertible de 1948, transformat en un cotxe de somni, espectacular i fantasiós, esdevé l'emblema de l'ambició juvenil i la promesa de velocitat i romanticisme que amara tot el film. La seva aparició estel·lar en el famós número musical que porta el nom del cotxe, capitanejat per un excel·lent John Travolta, així com la cèlebre cursa a les clavegueres i el vol final amb Danny i Sandy, el converteixen en un símbol de la llibertat adolescent, del poder de la imaginació i de la màgia dels anys 50. En definitiva, un dels cotxes més reconeixibles de la història del cine musical.
El DeLorean DMC-12 de Retorn al futur (1985)
Per poc que s'entengui de cotxes, tothom sap que el DeLorean n'és un. El que no és tan conegut és que aquest vehicle del 1981 va ser un absolut fracàs comercial. Creat per John Z. DeLorean amb un disseny futurista (carrosseria d'acer inoxidable i portes d'ala de gavina), el DeLorean DMC-12 va tenir una vida i producció curtes (dos anys i menys de 10.000 unitats) fins que el film de Robert Zemeckis el va transformar en la màquina del temps més famosa de la història i en un símbol universal de la ciència-ficció nostàlgica. Un exemple perfecte de com el cinema pot reescriure el destí d'un vehicle.
El Tucker '48 de Tucker: L'home i el seu somni (1988)
Un altre cotxe amb una història de "fracàs" convertida en mite és el Tucker '48. Preston Tucker volia revolucionar la seguretat i el disseny automobilístic amb innovacions com el tercer far direccional i el cinturó de seguretat. Però la seva companyia va fer fallida amb acusacions de frau, i només se'n van produir 51 unitats. Francis Ford Coppola va immortalitzar la història -amb un sempre professional Jeff Bridges- en un film que no es compta entre les seves obres mestres però que té una bona banda sonora. Per a l'anecdotari mitòman: en el meu viatge a Califòrnia del 2011, vaig veure un Tucker original, exposat a les bodegues propietat de l'autor d'El padrí.
El Ford Thunderbird de Thelma i Louise (1991)
Cap cotxe no encarna la llibertat a qualsevol preu com el Ford Thunderbird convertible de 1966 que condueixen la Thelma (Geena Davis) i la Louise (Susan Sarandon) en aquest clàssic de Ridley Scott. Aquest cotxe no és només un vehicle, sinó una metàfora de les decisions radicals de les protagonistes, decisions que les porten al suïcidi com a únic alliberament possible en un món en què no tenen cabuda. La imatge final del Thunderbird precipitant-se a l'abisme és una de les escenes més inoblidables de la història del cinema.
El Mini de Mr. Bean (1990-1995)
Tornant a la comèdia, el Mini 1000 verd llima amb capó negre és gairebé un coprotagonista en les aventures i desventures de Mr. Bean. No és un cotxe de luxe ni un bòlit avantguardista, sinó un vehicle quotidià, 100% britànic, que curiosament tant pot ser sinònim del swinging London com fer parella amb un personatge tan immadur, egoista, obsessiu i ridícul com el protagonitzat per Rowan Atkinson.
El Shaguar d'Austin Powers (1997-2002)
Si hi ha un cotxe que crida l'atenció i representa la psicodèlia i l'exageració, aquest és el Shaguar, el Jaguar E-Type Roadster (de 1961-1967) customitzat amb la Union Jack que condueix Austin Powers. Aquest vehicle no és només un cotxe esportiu clàssic; és un símbol de l'extravagància grotesca del personatge, l'anti 007. El Shaguar, amb el seu disseny inconfusible i la seva capacitat per aparèixer amb qualsevol gadget sorprenent -l'Aston Martin de Bond es queda curt- conté la mateixa essència de les pel·lícules de la saga, una barreja tan irresistible com grollera d'humor absurd i fascinació per l'estètica seixantera.
El Seat 1430 de Torrente, el brazo tonto de la ley (1998)
Al cinema espanyol, cap vehicle reflecteix millor la personalitat d'un perdedor com el Seat 1430 de color mostassa que condueix José Luis Torrente a la primera pel·lícula de la saga. Aquest popular vehicle familiar, que era una evolució del Fiat 124 produïda per Seat, evoca l'època del "desarrollisme" amb el seu disseny quadrat, funcional i sense cap glamur. Passat de moda i atrotinat, com el mateix Torrente, és l'eina ideal perquè el policia més caspós i incorrecte de la pantalla "apatrulli" la ciutat de Madrid amb la música d'El Fary de fons.
El Ford Gran Torino de Gran Torino (2008)
Vet aquí un model que fa doblet, tot i que sigui en versions d'anys diferents, ja que al film de Clint Eastwood és un Gran Torino Sport del 1972. En tot cas, aquí el vehicle és tan important com per donar títol a aquesta entranyable, sòlida i original història de redempció i llegat amb què el director de Sense perdó basteix una metàfora que concilia l'Amèrica blanca de la vella escola amb l'Amèrica multicultural i racialitzada.
El Pontiac Aztek de Breaking Bad (2008-2013)
Considerat per molts com el cotxe més lleig de la història (amb permís del Dacia Logan i del Fiat Multipla), el Pontiac Aztek es va vendre poquíssim. Però el seu destí va canviar gràcies a la sèrie de Vince Gilligan, on era el cotxe del protagonista, Walter White (enorme Bryan Cranston). La seva lletjor va passar a ser un element distintiu i un símbol del personatge. Les activitats delictives de White, ja com a Heisenberg, no podien tenir millor camuflatge que un vehicle tan anodí com aquest.
El Cadillac Coupe de Ville de Once Upon a Time in... Hollywood (2019)
Quentin Tarantino, geni de l'homenatge cinematogràfic, va triar un imponent Cadillac Coupe de Ville de 1966 per al personatge de Cliff Booth. Aquest cotxe, amb el seu aspecte robust i cool, és representació perfecta de la personalitat discreta però contundent d'aquest doble d'acció que interpreta Brad Pitt. Aquest cotxe i els seus passejos per LA connecten subtilment el film de Tarantino amb Estudi de models de Jacques Demy, teixint una xarxa de referències que enriqueixen l'experiència cinèfila tant del director com dels espectadors informats.
Fabricats per a la pantalla
No cal que un cotxe s'hagi fabricat i comercialitzat perquè hagi passat a la història del cine o la televisió. Els que segueixen són tots vehicles impossibles, dissenyats, construïts o dibuixats amb l'únic propòsit de sortir a la pel·lícula, sovint desafiant les lleis de la física o de la realitat:
El Leslie Special i l'Hannibal 8 de La cursa del segle (1965)
Per a cotxes fets a mida, tots els que participen en la cursa esbojarrada que dona títol a aquesta comèdia de Blake Edwards. Els més importants, òbviament, són el Leslie Special, blanc i elegant, ple de gadgets, que representa l'heroi del film, el Gran Leslie (Tony Curtis), i en contraposició, l'Hannibal 8, negre i ple de trampes, que encarna la maldat del Professor Fate (Jack Lemmon). Aquesta astracanada que va inspirar al cap de pocs anys la sèrie de dibuixos animats Els cotxes esbojarrats, és un homenatge als pioners de l'automoció que, vist en família, sempre m'ha fet molt riure.
El Batmòbil de Batman (des del 1966)
Des del clàssic camp dels 60 (a la televisió i al cine), passant pel gòtic de Tim Burton, el militarista de Christopher Nolan, fins al més "musculós" de les versions recents, el seu disseny ha canviat dràsticament a cada nova encarnació de Batman. Però tant és, perquè el Batmòbil sempre ha estat molt més que mitjà de transport: és una de les eines de dissuasió i combat d'aquest justicier cada cop més fosc i ambigu que és l'home ratpenat.
El Chitty Chitty Bang Bang (1968)
Un altre cotxe que té títol de pel·lícula homònim. Nascut de l'enginy de l'inventor Caractacus Potts (Dick Van Dyke), que "tuneja" un antic cotxe de cursa per convertir-lo en un enginy capaç de moure's per terra, mar i aire, el Chitty acompanya la família protagonista en una aventura impossible en un país imaginari, dins d'un context de fantasia infantil. La història, encara que costi de creure, la va escriure Ian Fleming, i el productor del film va ser Albert R. Broccoli, l'artífex de la saga James Bond... En tot cas, el cotxe estrella d'aquesta pel·lícula va ser més famós inclús que l'Aston Martin de 007 i jo mateix en vaig tenir una miniatura que també es va endur el vent.
El Luigi de Cars (des del 2006)
No podia acabar amb cap altre film que no fos aquest homenatge de Pixar al món de les quatre rodes, en què tots els personatges són cotxes amb ànima. Això sí, clarament basats en models i marques de cotxes reals, i degudament personificats a partir dels valors associats a cadascun d'ells. L'únic que m'interessa personalment és en Luigi, inspirat en un Fiat 500 Nuova del 1959. La veu de la versió original és la de l'actor Tony Shalhoub, conegut per la sèrie Monk, que d'italià no en té res... Cars no està entre les produccions més ben valorades de la companyia ni entre les meves preferides, però no deixa de tenir la qualitat i l'enginy propis de Pixar, i el més important, és l'única pel·lícula que conec en què el meu estimat Cinquecento té un paper prou destacat. Abbi pazienza, caro mio: la història del cine i la televisió demostren que un cotxe no necessita ser perfecte per ser una estrella, només li cal trobar la història que el faci brillar.
Maig de 2025.