Saps que un llibre és bo quan la seva lectura t'interpel·la i et fa percebre realitats, que potser ja coneixies, però des d'una altra perspectiva. Aquesta és exactament la sensació que tens en acabar les darreres línies de Fronteres, de Vicent Partal, un assaig que ens parla precisament de línies, però no de les que comuniquen i uneixen, com és el cas d'un text carregat de coneixement com el seu, sinó de les barreres amb què els humans ens hem separat políticament, religiosament, lingüísticament, ètnicament, econòmicament, mentalment...
Partal té la curiositat dels savis i les ganes de transmetre coneixement pròpies dels grans mestres. Periodista de raça, rigorós i crític, el fundador i director de Vilaweb ens ofereix aquí tres llibres pel preu d'un, amb tres parts ben diferenciades, però totalment complementàries, per sostenir la tesi que ja s'anuncia a la portada: les fronteres són "Aquelles línies que algú ha dibuixat sobre un mapa". Però, ¿i si coneixent-ne l'origen, poguéssim esborrar-ne les que calgués i entendre'n d'altres?
Per començar, tenim un petit però clarificador assaig en què Partal demostra que tota frontera és qualsevol cosa menys un fet natural, és a dir, que fins i tot aquelles que ens poden semblar més òbvies són una creació cultural, això és un artifici sorgit de la voluntat humana.
La segona i més extensa part del volum està constituïda per 37 narracions en què el periodista valencià evoca experiències personals colpidores en què ha conegut, ja sigui com a reporter o viatger inquiet, espais que, per diferents motius, separen comunitats humanes.
Per acabar, a manera d'epíleg, Partal reprèn el to assagístic amb què inicia el llibre per recomanar alguns estudis que l'han ajudat a comprendre la polisèmia de la paraula frontera, tot reivindicant la necessitat de qüestionar-s'ho tot com a antídot contra el pensament únic, com a única forma possible de canvi real.
Fronteres és, doncs, un llibre especialment necessari en un moment com l'actual en què, des de la política, la religió i l'economia, es busquen solucions simples a problemes complexos i, malauradament, aquests solucions reduccionistes mai esborraran barreres, ja que es basen en la recuperació d'un frontisme identitari que fa de l'altre el boc expiatori, la causa última d'una crisi que ningú sap on comença ni on acaba.
Setembre de 2022.