El gran cinema italià ja és centenari. O millor dit, bona part dels realitzadors i intèrprets que van contribuir al seu prestigi mundial entre els anys 50 i 70 del segle XX estan a punt de complir els cent anys, si no ho han fet ja: Federico Fellini i Alberto Sordi van néixer el 1920, Marcello Mastroianni, el 1924, i enguany ha fet un segle del naixement de Pier Paolo Pasolini, Vittorio Gassman i Ugo Tognazzi. Un parell de magnífiques exposicions han recordat la importància artística dels dos primers, però, incomprensiblement, cap institució pública ni privada ha considerat oportú, fins a la data, retre l'homenatge merescut al tercer.
"Pier Paolo Pasolini. Folgorazioni figurative"
Sens dubte, aquesta no és la primera exposició que s'ha dedicat a Pier Paolo Pasolini, un creador tan inquiet i pluridisciplinari com polèmic. De fet, en recordo una d'excel·lent, "Pasolini Roma", que vaig poder veure al CCCB al 2013, i que explorava la relació de l'artista amb la capital italiana.
La que ha concebut la Cineteca Bologna per celebrar-ne el centenari, en canvi, es centra en l'empremta que els anys de formació en Belles Arts a la universitat de la ciutat on va néixer han deixat en tota la seva obra cinematogràfica, des d'Accattone (1961) fins a Salò o le 120 giornate di Sodoma (1975).
Folgorazione, que en sentit estricte vol dir electrocució, cal entendre-ho aquí com il·luminació o revelació, la que un jove Pasolini va experimentar davant de la pintura figurativa gràcies al mestratge del professor Roberto Longhi. La confrontació de diversos quadres de pintors italians amb imatges de films del realitzador evidencia fins a quin punt van influir-lo a nivell de composició i cromatisme. Una aproximació insòlita, doncs, a un director que, agradi o no, va marcar la història del cinema europeu.
"Vittorio Gassman. Il centenario"
Els que tenim Itàlia al cor, però no hi vivim, coneixem tan sols la faceta dels actors que el cinema n'ha portat a casa nostra. Vittorio Gassman és, doncs, un intèrpret ben recordat pels cinèfils catalans d'una certa edat, gràcies a les seves col·laboracions amb grans directors com eren Dino Risi, Mario Monicelli, Luigi Comencini o Ettore Scola. Ens faltava, però, conèixer-ne amb profunditat la dimensió teatral i poètica, tot i que en dues ocasions va ser a Barcelona per presentar els espectacles Non essere (Teatre Grec, 1984) i Affabulazione (Mercat de les Flors, 1987). La mostra "Vittorio Gassman. Il centenario" cobreix aquest buit dedicant l'atenció merescuda a tots els seus vessants artístics i ens el descobreix com un perfeccionista de gran cultura i humanament complex.
Concebuda per la productora d'exposicions Creare Organizzare Realizzare (COR) i comissariada per Alessandro Nicosia, Diletta d’Andrea (quarta dona de l'actor) i Alessandro Gassmann (fill de la seva tercera dona), aquesta impressionant exhibició de més de 1.000 m2 és la primera dedicada al carismàtic actor genovès i ha fet estada a l'Auditorium Parco della Musica de Roma i al Palazzo Ducale de Gènova, on he tingut la sort de veure-la.
Amb materials privats, testimonis de col·laboradors, escrits, fragments de pel·lícules i programes de televisió, enregistraments teatrals i curiositats diverses -com ara el cotxe del film L'avançament o l'escenografia de l'espectacle Ulisse e la balena bianca- el visitant arriba a conèixer els detalls de la carrera i la vida de Gassman, puntejada d'èxits, fracassos i clarobscurs personals. Una magnífica exposició, en resum, que tant de bo arribi a Catalunya com ho va fer una altra producció de COR ("Fellini al món"), i que es complementa amb un catàleg imprescindible.
Ugo Tognazzi, oblidat?
No em cap al cap que l'inoblidable intèrpret d'Els monstres, En nom del poble italià, Amics meus o Casa de boges sigui el gran oblidat dels homenatges públics als clàssics del cinema italià nascuts fa un segle. Si bé és cert que s'han programat projeccions dels millors films d'Ugo Tognazzi en diverses cinemateques del país, he trobat a faltar una mostra del nivell de les que s'han dedicat a Pasolini i Gassman. Tan sols La Casa del Cinema de Roma, vinculada a la Cineteca Nazionale, ha organitzat la petita exhibició "Tognazzi Pasolini 100", una selecció d'il·lustracions inspirades per fotogrames de pel·lícules dels dos homenatjats, extretes de treballs previs de l'artista Luisa Mazzone. Sense ànim de criticar allò que no he vist, penso que Tognazzi es mereixia una exposició com a mínim de les dimensions d'una supercazzola. I si no sabeu què vull dir, veieu Amics meus.