L’adreça més cèlebre de Londres -amb permís del 10 de Downing Street- és el domicili d’algú que en realitat mai no hi va viure; de fet, el domicili d’algú que mai no va viure i mai morirà, com afirmava una exposició dedicada a la seva figura. L’ombra de Sherlock Holmes és tan allargada que es projecta des del 1887 i no se'n veu la fi, però cobra una especial intensitat al número 221 B de Baker Street, situat al benestant districte de Marylebone, en ple centre de la capital, i on s’erigeix, tan sols des del 1990, el museu dedicat al personatge creat per Sir Arthur Conan Doyle.
Per poc familiaritzat que s’estigui amb l'icònic detectiu en la seva versió literària, escasses deuen ser les persones del món occidental que mai no hagin vist alguna de les seves nombroses encarnacions a la pantalla. Però pagar les 15 lliures que costa l’accés al Sherlock Holmes Museum és garantir-se un viatge en primera classe a l'Anglaterra victoriana, o almenys a la imatge idealitzada que tenim d’aquell període, gràcies a les acurades ambientacions dels audiovisuals britànics.
Cal oblidar, de moment, la botiga de la planta baixa, on hi ha tota mena de llibres, films i records relacionats amb el detectiu de ficció i el seu company de pis i aventures, i s’ha d’entrar per la porta de l’escala en aquest edifici d’estil georgià, molt similar a l’estatge que l’autor va imaginar per als seus personatges. Per uns moments, es pot arribar a pensar que s'han llençat els diners i que tot plegat no és més que un parc temàtic de petites dimensions. Tingueu paciència.
Poc a poc, estança per estança, planta per planta, l’ambientació s’imposa fins i tot als més escèptics: amb una il·luminació del conjunt exquisidament moblat, pròpia de l’era prèvia a l’electricitat, descobrireu la sala d’estar del detectiu on, amb realista descurança, hi ha escampades pertinences seves com el violí, la ridícula gorra de dues viseres o l’eterna pipa. Moqueta i més moqueta, a les parets i al terra, esmorteixen el so de les vostres passes perquè us apropeu a tafanejar -com si haguéssiu penetrat furtivament al pis d'un veí- a les tauletes, a les prestatgeries i fins i tot al laboratori on Holmes feia experiments químics i, alhora, experimentava amb la química de la cocaïna a les seves venes.
Moure’s pel Sherlock Holmes Museum us farà oblidar que sou en un museu dedicat a un personatge de ficció, creureu que sou en una casa museu autèntica i desvetllarà en vosaltres l’historiador: un exemplar del Times, una màquina d'escriure mecànica, una gerra i una palangana de porcellana per rentar-s’hi les mans, una cambra de bany que res té a veure amb el confort de les d’avui, o una taula parada amb el regust d'un altra època, són algunes de les perles d'aquest petit aparador de la vida londinenca del segle XIX que us esborrarà de la ment que hi heu entrat des del segle XXI.
Quan mireu per alguna de les finestres de la casa, esperareu en va veure-hi cotxes de cavalls, fum del metro incipient, homes amb barret i bigotis i dones amb faldilles llargues, us vindrà al cap la revolució industrial, el tèxtil, el te de l’Índia i el món colonialista. La decepció acabarà d’envair-vos quan sortiu i l’encanteri s’esvaeixi amb el brogit d’una metròpoli que ara té per centre neuràlgic el seu districte financer, la City. Aleshores és quan haureu de baixar a la botiga i adquirir alguna novel·la o pel·lícula, per calmar el vostre desig d’antiguitat. Compte, però, si compreu la darrera sèrie que la BBC ha realitzat sobre el detectiu: està ambientada al segle XXI! Potser atacats per aquesta mateixa nostàlgia del visitant al museu, els productors de Sherlock han decidit ambientar, ni que sigui un sol capítol, al 1890, quan l'Imperi Britànic era més imperi i més britànic que mai.
Cal oblidar, de moment, la botiga de la planta baixa, on hi ha tota mena de llibres, films i records relacionats amb el detectiu de ficció i el seu company de pis i aventures, i s’ha d’entrar per la porta de l’escala en aquest edifici d’estil georgià, molt similar a l’estatge que l’autor va imaginar per als seus personatges. Per uns moments, es pot arribar a pensar que s'han llençat els diners i que tot plegat no és més que un parc temàtic de petites dimensions. Tingueu paciència.
Poc a poc, estança per estança, planta per planta, l’ambientació s’imposa fins i tot als més escèptics: amb una il·luminació del conjunt exquisidament moblat, pròpia de l’era prèvia a l’electricitat, descobrireu la sala d’estar del detectiu on, amb realista descurança, hi ha escampades pertinences seves com el violí, la ridícula gorra de dues viseres o l’eterna pipa. Moqueta i més moqueta, a les parets i al terra, esmorteixen el so de les vostres passes perquè us apropeu a tafanejar -com si haguéssiu penetrat furtivament al pis d'un veí- a les tauletes, a les prestatgeries i fins i tot al laboratori on Holmes feia experiments químics i, alhora, experimentava amb la química de la cocaïna a les seves venes.
Moure’s pel Sherlock Holmes Museum us farà oblidar que sou en un museu dedicat a un personatge de ficció, creureu que sou en una casa museu autèntica i desvetllarà en vosaltres l’historiador: un exemplar del Times, una màquina d'escriure mecànica, una gerra i una palangana de porcellana per rentar-s’hi les mans, una cambra de bany que res té a veure amb el confort de les d’avui, o una taula parada amb el regust d'un altra època, són algunes de les perles d'aquest petit aparador de la vida londinenca del segle XIX que us esborrarà de la ment que hi heu entrat des del segle XXI.
Quan mireu per alguna de les finestres de la casa, esperareu en va veure-hi cotxes de cavalls, fum del metro incipient, homes amb barret i bigotis i dones amb faldilles llargues, us vindrà al cap la revolució industrial, el tèxtil, el te de l’Índia i el món colonialista. La decepció acabarà d’envair-vos quan sortiu i l’encanteri s’esvaeixi amb el brogit d’una metròpoli que ara té per centre neuràlgic el seu districte financer, la City. Aleshores és quan haureu de baixar a la botiga i adquirir alguna novel·la o pel·lícula, per calmar el vostre desig d’antiguitat. Compte, però, si compreu la darrera sèrie que la BBC ha realitzat sobre el detectiu: està ambientada al segle XXI! Potser atacats per aquesta mateixa nostàlgia del visitant al museu, els productors de Sherlock han decidit ambientar, ni que sigui un sol capítol, al 1890, quan l'Imperi Britànic era més imperi i més britànic que mai.
Novembre de 2015.