A Stupeur et tremblements (Estupor i tremolors), el realitzador de la celebrada i exquisida Tots els matins del món (Tous les matins du monde), Alain Corneau, adapta amb bon pols la novel·la més coneguda de la belga Amélie Nothomb, tot un fenomen literari als països francòfons, molt apreciada també a casa nostra on alguns títols ja disposen de versió catalana. L’argument del llibre i de la pel·lícula ens mostra les dificultats irresolubles d’una europea, Amélie, per sobreviure a l’entramat de relacions de subordinació i codis de comportament imperants en una multinacional japonesa on, inicialment, treballa d’intèrpret. Els malentesos creixents amb els seus caps la van empenyent vers un abisme d’incomprensió i de vexació professional i personal que la degraden fins a esdevenir responsable dels lavabos. Tot plegat ve a ser una relectura de El procés de Kafka, en clau irònica, on l’absurd arriba a límits quasi grotescos si es té en compte que la protagonista ja havia viscut al Japó (com la pròpia autora), domina perfectament la llengua i se sent fascinada per la jerarquia i la precisió de la seva cultura empresarial. La trama, divertida i sorprenent, incideix especialment en llocs comuns com ara creure que pel simple fet de conèixer una llengua ja s’entén el tarannà d’un país, que l’admiració és contagiosa o que el menyspreu als estrangers és patrimoni dels europeus.
Corneau sap imprimir al film un to oníric, de malson, reforçat pels espais asèptics on es desenvolupa l’acció (rodats en estudi a París), per la quasi omnipresent veu en off de la protagonista i per les seves “escapades aèries”, en els moments de màxima crisi, sobre un Tòquio monstruós d’immensitat. Corneau és un veterà de la cinematografia gal·la, format inicialment com a ajudant de direcció, bon realitzador de polars –cinema negre a la francesa–- i amb aptituds provades per al cinema d’autor. En aquesta ocasió, ha sabut traduir sense trair l’imaginari fantasiós d’Amélie Nothomb en imatges i la pròpia autora així ho reconeix. A la qualitat del film no hi és aliena la interpretació de Sylvie Testud, actriu d’aspecte fràgil que es metamorfoseja en l’autora del relat més enllà de la simple semblança física i que adopta un posat d’astorament molt convincent. Per cert, Testud acompanya Sergi López en la darrera pel·lícula d’Alain Corneau, Les mots bleus, encara sense data d’estrena al nostre país.
Stupeur et tremblements és doncs una petita joia cinematogràfica, un exemple immillorable per a les sovint difícils relacions entre el setè art i la literatura que, paradoxalment, roman inèdita comercialment entre nosaltres: el més a prop que em consta que s’hagi projectat és a la “Semana de Cine de Valladolid” de 2003. Els incomprensibles criteris de difusió del cinema europeu continuen provocant, també, una certa estupor en el sofert espectador.
Agost de 2006. Publicat a www.cinemacatala.cat