Room at the top, en la seva versió original, és una de les millors mostres del “Free Cinema”, moviment que a cavall dels 50 i dels 60 va renovar la temàtica i les formes anquilosades de la indústria britànica, com també ho estava fent contemporàniament la “Nouvelle Vague” a França. A diferència dels melodrames nord-americans de la mateixa època, Un lloc a dalt de tot va un xic més enllà de la visió edulcorada i conservadora pròpia del gènere per mostrar amb asèptica fredor uns personatges gens modèlics que encarnen defectes tan humans com l’arribisme, la traïció als propis orígens i l’amoralitat. L’artífex d’aquesta petita joia és el productor i director britànic Jack Clayton, un home poc prolífic però que tanmateix ens ha delectat amb un altre clàssic, Suspens (The Innocents, 1961), reeixida adaptació de l’obra de Henry James Un altre pas de rosca.
L’argument d'Un lloc a dalt de tot se centra en el personatge de Joe Lampton, un jove de classe obrera, ressentit amb la societat que no li ha donat el lloc que creu merèixer. Disposat a tot per assolir l’ascens social, emigra d’una depauperada ciutat industrial del nord d’Anglaterra per establir-se en una altra de burgesa on comença a treballar a l’ajuntament com a comptable. Amb la vista posada a ingressar a la família més influent del comtat per via matrimonial, sedueix l’hereva del clan alhora que manté un afer amb una insatisfeta dona casada de qui s’acabarà enamorant perdudament. Una relliscada –potser volguda- el durà a entrar per la porta gran al llinatge benestant amb un matrimoni d’urgència que l’obliga a posar fi fredament a la seva relació adúltera. La sobtada i poc clara mort de la seva examant en accident de trànsit condemnarà Lampton a conviure amb el remordiment la seva nova vida de burgès local.
El paper principal d’aquest film -que en certes ocasions recorda el de Montgomery Clift a Un lloc al sol (A place in the sun, 1951)- l’interpreta Laurence Harvey, un actor d’origen lituà que va tenir el seu moment de glòria a finals dels 50 i principis dels 60. D’aquesta època són títols com El Alamo (1960), El missatger de la por (The Manchurian Candidate, 1962) o El meravellós món dels germans Grimm (The Wonderful World of the Brothers Grimm, 1962). La seva interpretació de l’individu ressentit, aparentment segur de si mateix però ple de pors, és d’allò més ajustada. Un altre encert del repartiment és Simone Signoret que interpreta excel·lentment, en el seu primer rol fora del cinema francès, la madura -en tots els sentits- i desencantada amant clandestina del protagonista.
Un lloc a dalt de tot té moltes escenes rodades en exteriors a la ciutat industrial de Bradford ja que el “Free Cinema” preferia les localitzacions naturals a la filmació en estudi. Quasi quaranta anys després, les autoritats locals van adoptar aquest film com a emblema per atorgar a la vila el títol de “ciutat del cinema” i crear-hi el Museu Nacional de la Fotografia, el Cinema i la Televisió (National Museum of Photography, Film and Television - www.nmpft.org.uk) on, per cert, cada mes de març se celebra un recomanable festival de cinema.
El DVD de Un lloc a dalt de tot, comercialitzat des del maig passat per MANGA FILMS, inclou el doblatge en català cedit per Televisió de Catalunya –tan correcte com rutinari- però no pas els subtítols. Aquesta és una pràctica discriminatòria massa habitual en moltes edicions de casa nostra de la qual convindria queixar-se a les distribuïdores. Igual que caldria demanar-los l’ús de la llengua a les caràtules, en els menús del disc i, sobretot, en el material addicional. En aquest cas, acompanya el film el curtmetratge guanyador d’un Òscar el 1955, Un abric a mida (The Bespoke Overcoat), dirigit també per Jack Clayton. Una edició, doncs, recomanable malgrat les acostumades mostres d’insensibilitat de la indústria del país.
Agost de 2006. Publicat a www.totcinema.cat