Ganes de cultura

Tinc un Fiat 500 revisitat, un cotxe que tot el meu entorn em va desaconsellar comprar per "massa petit", "massa urbà", "massa sorollós", "poc útil per viatjar"... I encara que totes aquestes apreciacions són certes, jo el volia tenir de totes passades perquè crec que em defineix. En primer lloc perquè és un homenatge a l'original del 1957, veritable emblema del disseny industrial italià, premiat i reconegut, amb el qual estableix una continuïtat respectuosa i alhora innovadora. Però sobretot el volia perquè aquest model m'evoca un passat que enyoro i al qual torno sovint com a espectador, el del cine italià dels 60: conduir un Fiat 500 és una declaració de principis. En l'univers cinematogràfic i televisiu, el cotxe també és sovint molt més que un simple vehicle. Pot ser un company de viatge, una extensió del personatge, el símbol d'una època o fins i tot el fil conductor d'una història. De vegades, la ficció audiovisual té ...

Podria posar com a excusa per aquest article que enguany es compleixen els 85 anys de l'inici de les emissions regulars de la BBC, però no em cal. La veritat és que he acabat de veure la cinquena temporada de Line of Duty i estic tan entusiasmat que vull fer un homenatge no només a aquesta sèrie sinó a unes quantes més que formen part de la meva memòria televisiva i emocional. N'hi ha que neixen estrellats (1973-78) Hereu de sapastres com els creats per Peter Sellers o Jerry Lewis al cinema, Michael Crawford va incorporar una candidesa al personatge de Frank Spencer que el fa encara més hilarant i entranyable. Les dues primeres temporades són magistrals, mentre que la tercera, tot i mantenir un bon nivell còmic, incorpora una certa mala fe al protagonista que en desdibuixa la bonhomia inicial. La versió original és de rebut, tot i estar prou ben doblada al català. I pels que vulguin seguir les desventures d'aquest inútil integral, sapigueu que el 2018 se'n va fer una ...

Quelqu'un avait dit qu'il faudrait interdire la lecture pour la favoriser en créant le goût de l’interdiction. Il s’agit probablement d’une exagération mais cette idée bizarre cache quelque chose de vrai qui nous conduit à nous demander s’il serait utile d’interdire les formes de communication audiovisuelles –voire la télévision et le cinéma – pour favoriser le livre. La réponse est, à mon avis, catégorique : on a beau discréditer le monde audiovisuel, son attrait est incontestable. Mais je me demande : à quoi bon aborder ce débat en termes d’opposition ? L’audiovisuel n’est pas et surtout ne doit pas être l’ennemi de l’écriture, tout au contraire, il doit s’affirmer comme un complément de la capacité de communication de l’être humain. L’humanité a toujours ressenti le besoin de s’exprimer, et le mot écrit a été la première forme de fixer et diffuser la pensée. Le livre est donc le premier moyen "technique" de communication. Mais, ne tombons pas dans l’erreur, car ...

I have just found in a well-known Toulouse megastore a real treasure: the full episodes that Alfred Hitchcock directed for his famous TV show, Alfred Hitchcock presents . It is a collection made in France that contains three videotapes, in the original version, subtitled in French, with seventeen episodes dating from 1955 to 1961. For those not familiar with this show, it is essential to know that it was an absolute success in those years on the CBS Network. In fact, the main attraction was Hitchcock himself, very popular in the mid-1950s, who, weekly, used to introduce and close each episode in a humorous way. He only directed a few episodes but, believe me, it is worth watching. It is quite usual that some talented cinema directors start out on television, like Steven Spielberg, for instance, who signed some Columbo episodes. But it is not the case of Alfred Hitchcock: he began his career in the twenties in Great Britain and during the fifties he produced his best work. That is why ...

Una altra telesèrie rescatada del passat arriba a les pantalles de la Televisió de Catalunya a finals del proper mes de gener: es tracta d' El Sant , un dels èxits de la televisió britànica dels anys seixanta que va fer famós l'actor Roger Moore i li permeté d'interpretar el paper de James Bond quan Sean Connery el va deixar vacant l'any 71. El Sant va romandre cinc temporades en antena, entre 1963 i 1968, i va donar lloc a un remake uns deu anys després, El retorn del Sant que, protagonitzat per Ian Ogilvy, no va assolir ni de bon tros el mateix èxit. La imminent arribada d' El Sant representa el darrer lliurament d'èxits de la petita pantalla provinents del passat. Si donem un cop d'ull a la programació de la Televisió de Catalunya, podrem comprovar que entre els seus dos canals es passen un total de 5 produccions realitzades entre 1959 i 1973: L'hora d'Alfred Hitchcock , Batman , El superagent 86 , Els Picapedra i Star Trek . I si anem uns ...