Passa al contingut principal

Entrades

Indimenticabile Mastroianni

Dicevano di lui che era la personificazione del “latin lover” e in questa affermazione c’è una parte di verità. Certamente, lui aveva conservato fino alla sua morte una presenza fisica invidiabile: forse qualche chilo di più, ma Marcello aveva invecchiato bene, una sorta di Sean Connery all'italiana. I capelli canuti, le rughe, gli conferivano una serenità ancora più forte alla sua eleganza naturale. Ci sono tanti film dove la sua interpretazione mi ha colpito! Mi ricordo certamente del giovane giornalista disincantato con l’alta società romana che lui interpretava in La dolce vita . E anche del nobile siciliano deciso ad ammazzare sua moglie per sposare sua nipote nel film Divorzio all’italiana . Ma veramente, sono i suoi ruoli di maturità quelli che preferisco: non posso dimenticare quello dell’omosessuale antifascista in Una giornata particolare  e neppure quello del padre dominante di Che ora è? . Però se devo scegliere un personaggio di Mastroianni non posso fare altro che dir...

Regard de magnétoscope

Je viens de voir L'homme qui aimait les femmes , de François Truffaut. Ou peut-être devrais-je plutôt dire "regarder", car je l'ai vu chez moi, en support vidéo. À l'heure actuelle, je ne vais rien vous apprendre si je constate qu'il y a de nombreuses différences sur les plans artistiques et techniques entre la vision d'un film sur l'écran d'une télé et sur l'écran d'une salle de cinéma. Mais, en tout cas, je voudrais attirer l'attention sur les attitudes des spectateurs qui ont énormément changé dès l'apparition de la télévision et, en particulier, du magnétoscope. On ne voit pas les films de la même façon qu'avant, on y applique un "regard de magnétoscope", dispersé, insignifiant et, surtout, domestique. Pour tous ceux qui font partie du cercle d'oiseaux rares connu sous le nom de cinéphiles, le magnétoscope est un pis-aller. Qu'est-ce qu'on peut faire pour revoir les films qui ont compté dans notre vie? ...

LETTER TO A HIDEOUS ASSASSIN

My least dear Eunice, I am writing to wish you the worst time of your life in prison. Have you already realized that your murder was completely useless? Never mind: life imprisonment will give you time enough to think about it. You killed the Coverdales, who were capable of loving and enjoy life in a way that you could never do, with the only purpose of hiding your own disability. Paradoxically, as a result of your awful and silly behavior, the world knows your secret illiteracy. Why was it so hard for you to confess and remedy it? Eunice, I actually dislike you not only because you are a murderer but because you are also a miserable and unpleasant character. Moreover, you lack personality, so you killed, instigated by that mad and fanatic friend of yours, Joan. You are not a brilliant killer, either, unlike a recent acquaintance of mine, Mr. Ripley, who is a real artist of immorality. If you had been as observant as he is, you would have realized the tape recorder was on and you w...

DÉCISION

Aujourd'hui est un grand jour dont les encyclopédies parleront: c'est le jour de mon début comme écrivain. Comme réponse à tous ceux qui me considèrent comme un indécis, j'ai décidé de mettre par écrit mes pensées les plus intimes, ma conception du monde, mes inquiétudes, mes amours, et tout ce qui va me procurer une place dans l'histoire de la littérature. Ne pensez pas qu'il s'agit d'une décision précipitée; tout au contraire, c'est une idée que j'ai abritée depuis longtemps mais que j'ai voulu, consciemment, garder jusqu'au moment où  j'aurai un bagage culturel, moral et  humain assez intéressant à offrir au monde. Et ce jour est arrivé, je suis prêt à être jugé par l'humanité.  Mais ne croyez pas que c'est si simple d'écrire. Avant de produire mon "opera prima" je dois considérer quelques aspects.  D'abord, il faut que je choisisse la langue. Ouf, maudit bilinguisme! Si j'écris dans la langue B on va me c...

Hong Kong 1993

L'avion descend littéralement entre les bâtiments de Hong Kong. On dirait qu'il va se poser en plein milieu de la rue, qu'il va "se garer" entre les affreux gratte-ciels pâles et maigres qui montrent aux passagers leur intérieur, leurs postes de télévision allumés, leurs locataires coincés comme dans des ruches. J'ai lu quelque part que c'était un aéroport difficile, que faute d'espace, il a été construit sur la baie que, pour l'instant, je n'ai pas encore vue. Après avoir accompli les formalités nécessaires, la rue m'attend. Dès que je sors de l'aéroport, moderne, impeccable, je me sens vraiment dans l'une des dernières colonies, dans un morceau d'occident en Chine. Quand les touristes se sont évaporés et qu'il n'y avait que des Chinois autour de moi, je me suis senti, pour la première fois, différent, presque un intrus. Je réussis à me faire comprendre par le chauffeur d'un taxi pour qu'il m'emmène à l...

VO? OK!

Es vaticinava que Batman seria la pel·lícula de l'any. No ha estat així a Catalunya. Un altre film molt més modest econòmicament li ha robat el liderat. Es diu Bagdad Cafè i, ves per on, ja porta un any en cartellera. Si l' èxit de les aventures de l'home ratpenat s'ha fonamentat en una estudiada campanya de màrqueting, el de Bagdad Cafè ha consistit en la transmissió oral, en el boca-orella dels seus espectadors que ha evidenciat que els cinemes abans dits «d'art i assaig» no han de ser necessàriament un fenomen minoritari. Sales com Casablanca programen cintes agosarades estèticament i, alhora, revisen els grans clàssics nord-americans. Això sí, sempre en VO, versió original, i tractant sempre l'espectador com un individu amb criteri. La vella cançó que si una pel·lícula no s'exhibia en versió doblada a l'espanyol no tenia èxit s'ha demostrat falsa gràcies a cinemes barcelonins com el Moderno, l’Arcàdia, el Capsa, els Verdi o els Casablanca. El ...

Va de retro

Una altra telesèrie rescatada del passat arriba a les pantalles de la Televisió de Catalunya a finals del proper mes de gener: es tracta d' El Sant , un dels èxits de la televisió britànica dels anys seixanta que va fer famós l'actor Roger Moore i li permeté d'interpretar el paper de James Bond quan Sean Connery el va deixar vacant l'any 71. El Sant va romandre cinc temporades en antena, entre 1963 i 1968, i va donar lloc a un remake uns deu anys després, El retorn del Sant que, protagonitzat per Ian Ogilvy, no va assolir ni de bon tros el mateix èxit. La imminent arribada d' El Sant representa el darrer lliurament d'èxits de la petita pantalla provinents del passat. Si donem un cop d'ull a la programació de la Televisió de Catalunya, podrem comprovar que entre els seus dos canals es passen un total de 5 produccions realitzades entre 1959 i 1973: L'hora d'Alfred Hitchcock , Batman , El superagent 86 , Els Picapedra i Star Trek . I si anem uns ...