Sempre he admirat la capacitat de transformar una obra artística d'un gènere a un altre i que el resultat sigui un producte amb entitat pròpia, genuí. S'acostuma a pensar en el cinema com un art "vampir" que recorre sovint a aquesta pràctica, però l'altre art performatiu per excel·lència, el teatre, també troba de vegades la inspiració en les formes literàries narratives. Dedicaré unes línies a fer un repàs, per ordre alfabètic, a unes quantes peces teatrals que tenen el seu origen en relats o novel·les que he llegit i que m'han deixat una impressió immillorable quan les he vist representades dalt d'un escenari. Com a bon cinèfil, tampoc no m'oblidaré de fer referència a les adaptacions a la pantalla, en cas que s'hagin realitzat. >Cosmètica de l'enemic (Sala Muntaner, 2013) La belga Amélie Nothomb és una de les autores més apreciades de les lletres francòfones i una de les meves escriptores de referència. El seu gènere habitual és la nov...
Experiències, opinions i creacions personals