Ganes de cultura

El timbre de la porta extreu la Marthe Moncorgé de l'estat de concentració profunda en què està sumida per intentar acabar el discurs, que pronunciarà la setmana vinent al congrés del partit en què milita, Orgull Gal, quan accepti, amb només 25 anys, ser la candidata d’aquesta formació d’extrema dreta a les properes eleccions locals. Les interrupcions l’han violentat des de sempre, és un defecte que no ha aconseguit corregir, però quan obre la porta al carter habitual del barri, com a bona política, imposta la seva millor cara i es desfà en agraïments. Ja a porta tancada, el rostre se li transfigura quan llegeix el nom del remitent del paquet, Pastisseria La Canebière. «Tard o d'hora havia d'arribar aquest moment», pensa, mentre obre una capsa curosament embolicada que conté una pistola de xocolata negra acompanyada d'una targeta que, amb un text exigu, la convida a visitar l'establiment a l'endemà mateix a les set de la tarda, tot just després de tancar. Els ho...

El cinema ha donat al llarg de la història una bona llista de títols que radiografien el poder, el seu funcionament i, ben sovint, les seves derives. Conscients que, com afirmava Joan Fuster, «tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres», molts cineastes de mirada crítica han portat la política a la pantalla, ja sigui en forma de reconstrucció històrica, investigació periodística, relat distòpic o, fins i tot, sàtira. Ignoro si aquesta "vigilància" converteix de facto el setè art en el cinquè poder, però la denúncia i la reflexió sempre seran necessàries. Només per això, el jove  Festival International du Film Politique de Carcassona mereix fer-se un lloc destacat en el calendari europeu de certàmens cinematogràfics. Amb només quatre edicions -en realitat, tres ja que la del 2021 es va haver de cancel·lar a pocs dies de la inauguració per raons sanitàries- aquesta proposta sembla tenir ja un públic prou nombrós: més de 10.000 localitats per a cinc dies de f...

París és -amb permís de Nova York- la ciutat més cinegènica de les que conec. I no tan sols perquè grans títols de la cinematografia francesa i internacional n'han fet l'escenari o l'han elevat a la categoria de protagonista. Estic convençut que els assidus a la capital francesa tenim la impressió irracional que la ciutat se sent estimada pel cinema i correspon aquest amor amb propostes sempre engrescadores al voltant del setè art. Aquest article el dedico a les dues darreres que hi he tingut l'oportunitat de veure.   No cal ser un fashionista per reconèixer la importància de la moda i del vestuari al llarg de la història del cinema per evocar altres èpoques o per crear tendències. I per deixar-ne constància, ¿què millor que encarregar el comissariat d'una exposició sobre aquest tema a un modista de renom? Doncs això és precisament el que ha fet la Cinémathèque française amb " Cinémode ", on Jean-Paul Gaultier construeix un relat que mostra, d'una ...

Els que no vàrem estudiar grec clàssic a secundària també acabarem coneixent-ne l'alfabet tot i que, malauradament, no serà per interès cultural. Ara que la variant Delta Plus del virus que ens acompanya comença a cedir titulars a la nouvinguda Òmicron, consolem-nos pensant que entre aquestes dues lletres s'han pogut celebrar alguns dels festivals cinematogràfics habituals de la tardor i que, ironies de la vida, la paraula "cine" també té origen hel·lènic.  Festival Lumière Fidel a la seva cita, el meu festival favorit ha pogut celebrar de nou l'art que va néixer a Lió amb un inabastable programa , desplegat entre el 9 i el 17 d'octubre. Com que sempre cal triar, sobretot si es disposen de només tres dies, m'he centrat en dos dels homenatjats d'aquesta tretzena edició: un representant del cinema clàssic francès, el solvent artesà  Gilles Grangier , i una autora contemporània, la sempre personal Jane Campion , a qui enguany s'ha concedit el premi de...

Què seria de la llibertat d'expressió sense el dibuix satíric? Ben poca cosa, si ens fixem en la persecució que històricament ha patit aquest gènere, a casa nostra -pensem en els històrics fets del Cu-Cut!, el 1905- però també arreu, on repressors polítics i religiosos han considerat, i consideren encara, que els ninots i l'humor, en suma la llibertat, són extremament perillosos per a l'ordre establert. El nostre fallit -de moment- procés d'autodeterminació ha deixat algunes coses bones pel camí, com ara un augment de l'enginy i la creativitat. Dos bons exemples en són els còmics Terra cremada i On és l'Estel·la? , que deuen la seva fama tant a la pròpia vàlua com a l'absurda persecució política de què van ser objecte.    Terra cremada és un còmic genuïnament del nostre temps, és a dir, virtual. El seu autor, potser en homenatge a Banksy, s'amaga sota el pseudònim de Pau Pèrrim i inicialment va publicar aquesta distopia sobre una Catalunya dominada pe...

Parafrasejant una cèlebre rèplica del cinema italià, diré que les ciutats es divideixen en dues categories: les que tenen filmoteca i les que no. Bolonya forma part de la primera i amb una institució, la  Cineteca Bologna , que és un referent tant per l'encert de la seva programació com per la gran tasca de restauració de patrimoni fílmic mundial que du a terme mitjançant el laboratori associat  L'Immagine Ritrovata .   La ciutat natal de Pier Paolo Pasolini és reputada pel seu progressisme polític i pel suport a la cultura en totes les seves formes, per la qual cosa la seva filmoteca estava cridada a ser una de les més actives d'Itàlia. Si bé l'origen de la Cineteca Bologna es remunta al 1963, l'equipament actual no es va inaugurar fins a l'any 2000, recuperant per a la ciutat l'edifici que havia ocupat l'escorxador municipal. Amb tres sales de projecció, una quarta per a exposicions temporals i una biblioteca, l'espai més emblemàtic d'aquesta f...

Que una parella cinematogràfica també ho sigui fora de la pantalla aporta a l'apreciació del treball artístic dels seus membres l'al·licient de satisfer una inevitable tafaneria. Quan els veiem actuar plegats, no podem deixar de pensar si rodant tal escena es van enamorar, si aquell petó anava més enllà del guió o si en tal pel·lícula ja s'intuïa que la relació no anava bé. Amb el cicle Signoret i Montand: complicitats , que la Filmoteca dedica al centenari de naixement d'aquests dos grans artistes, xafardeig i cinefília van novament de bracet, atesa la barreja de talent, glamour, passió, camaraderia, infidelitat (d'ell) i alcoholisme (d'ella) que va caracteritzar el tàndem "Yvesimone". Francesos d'adopció, l'alemanya Simone Kaminker i l'italià Ivo Livi van personificar la quinta essència de l'artista intel·lectual i militant progressista, i van acomplir carreres cinematogràfiques tan interessants que els han immortalitzat dins i fora d...

El còmic és un terreny poblat per molts personatges amb superpoders, però ¿quin poder hi ha que sigui superior a impulsar i, si cal, forçar el canvi social? Les dones que protagonitzen els àlbums de què us parlaré, tots tres publicats entre 2020 i 2021, han estat figures cabdals en la lluita per la igualtat entre sexes, són autèntiques heroïnes del segle XX, ben conegudes per tothom que estigui interessat en la justa causa feminista, i que ara, gràcies al novè art, consolidaran encara més el seu paper com a referents històrics. À mains nues (Leïla Slimani i Clément Oubrerie) Aquesta novel·la gràfica aborda en dos volums ( 1900-1921 i 1921-1954 ) la biografia de Suzanne Noël, una pionera de la cirurgia facial i de la lluita per la igualtat de les dones que, tanmateix, no va tenir mai consciència de ser una activista. Gràcies al matrimoni amb un prestigiós dermatòleg «tolerant» per la seva època, la protagonista va accedir als estudis de medicina i es va interessar per retornar la digni...