Fa uns dies vaig assistir, al festival de Sitges, a una projecció de curtmetratges dels alumnes de les escoles de cinema catalanes que aspiren als premis Nova Autoria, concedits per la SGAE i la Fundació Autor. De la dotzena de treballs exhibits, alguns eren creatius i de qualitat, i fins i tot amb la presència d'actors coneguts. Un fet que cridava l'atenció, però, al marge del valor artístic de les realitzacions, era l'opció lingüística dels seus artífexs: dels curts amb diàleg, només un era íntegrament en català, i dos, bilingües. La retolació, també, era majoritàriament en castellà. Els motius d'aquesta opció, en tot cas, no són deguts a imposicions del mercat ja que es tracta de treballs de fi d'estudis, en principi, no destinats al circuit comercial. Dubto també que aquests directors i guionistes de demà, de ferma vocació universalista, ignorin recursos com el doblatge o els subtítols. Més aviat penso que molts, massa, nous creadors catalans, que podrien ser a...
Experiències, opinions i creacions personals